Tarracofrade

Durant els últims 6 anys he tingut la gran sort de poder veure molts racons del país: Logroño, Calahorra, Calatayud, Murillo de Rio Leza, Pradejón, Sevilla, Bilbao, i en podria anomenar molts més. He tingut la gran sort de poder veure la Setmana Santa arreu del país i cada lloc té el seu encant, per això la de Tarragona és una Setmana Santa diferent.

Més d’un cop m’han preguntat perquè surto a la processó, perquè m’implico tant en una cosa que nomes passa un cop a l’any: muntar el pas, el viacrucis, la recollida, al arribar a la plaça del Rei després de la processó, etc. I sincerament la resposta no la tinc, perquè el que es sent en fer tot això, aquestos sentiments, son indescriptibles e inexplicables.

M’agradaria pensar que tothom sent el mateix que jo, però se que no es així. Pensar que TOTS els que surten, ja sigui en un viacrucis o a la processó, surten perquè tenen una creença en tot el que això significa. No m’agrada veure com en un acte de la Setmana Santa assisteixen una 20ena de persones i dona gràcies o com algunes senyores surten amb totes les seves joies i pentinats de perruqueria a lluir perquè tot Tarragona les vegi en el recorregut de la processó. Només son un parell d’exemples però per a molta gent, en la que m’incloc, és una falta de respecte per els que fem o almenys intentem que la Setmana Santa de Tarragona sigui una Setmana Santa diferent, reconeguda a tot l’estat per ser una de les mes respectuoses i boniques.

Sóc de les persones que creu que el que es sents quan portes una vesta posada no ho has de demostrar de cara als demés sinó per a tu mateix. I pensar sobretot que portes l’escut d’un gremi o una confraria, i que això vol dir estimar aquest escut i estimar la Setmana Santa.

Tinc un desig i un somni, algun dia poder veure com els passos arriben tots al carrer Cós del Bou apunt d’encarar la “Baixada Peixateria” per fer el “passo ligero” i que un cop arribats dalt totes les persones: portants, timbalers, arrengleradors, gent a les files, gent veient la processó, etc... puguin dir que és indescriptible e inexplicable, els sentiments que en aquell moment els hi corren per dintre el cos.