Tarracofrade

O potser no s'en va anar mai. La "Mort Caminada" no deix de ser un concepte a partir de que Salvador Espriu l'anomenes així com producte d'unes sensacions personals. Aquestes sensacions personals han fet que molts ens imaginéssim una processó idílica, amb llargues fileres de confrares , misteris fastuosos, seguida (sense talls), duta a terme amb seriositat, organització i espectacularitat i amb un temps encisador i amb gent, molta gent.

Be doncs, si aquest es el concepte, doncs la "Mort Caminada" ha tornat, ja esta entre nosaltres. No es que s'en anés, potser sempre ha estat aquí, tots els Divendres Sants, però si un any no eren naps, eren cols. Si no fallava el temps, fallava un altre cosa. Enguany si....., ha tornat, esperem que per quedar-se.

El resum es aquest, no cal dir gaires cosses mes, espectacular de públic que, enguany si, es va quedar fins al final. Seriositat, tan sols una incidència amb el Misteri dels Moginets. Pel demès, sense talls, sentida i participada. com ha de ser. El poble Tarragoní no es mereix menys. Tarragona ha demostrat el per que la Setmana Santa es la segona festa de la Ciutat. Qui tingui ulls que miri, i si no ho veu, es per que no vol. Cap problema.

Demà Diumenge i el Dilluns de la Mona ampliarem aquestes informacions amb galeries fotogràfiques especials, dades, i detalls. Mentre els hi oferim unes imatges i un petit avanç sobre la Recollida que va omplir de gom a gom els carrers de Tarragona.