Introducció
Qui sigui coneixedor del que hi ha darrere de les processons, del que hi ha sota dels passos, quins rostres s'amaguen sota les caputxes de les vestes, sap que la Setmana Santa tarragonina ha estat, és, i serà perenne. Contempleu els viacrucis, els rosaris, els sermons, els passos, els monuments. Però contempleu la gent, els que hi participen, amb una atxa a la mà, o amb una cuirassa d'armat, amb una visita a l'església o amb un prec als llavis, i veurem que tots ells fan viure l'esperit de la Setmana Santa.
Aquesta celebració captivadora, mística, austera i silenciosa, reflex de les pedres i de la història, de la devoció i del poble, ha escrit la seva pròpia història a través dels seus ressorgiments, ja que ni les guerres ni les destruccions, ni tan sols les més monstruoses, han aconseguit eliminar la vigorositat de la celebració. Tampoc les persecucions viscerals ni els odis més terribles han fet emmudir la veu del poble de Tarragona, que en silenci ha seguit sempre renovant la tradició i mantenint-se fidelment lligat a ella.
Als nostres temps, reneix embellida i a la recerca d'un nou sentit, però arrelada cada cop més al seu orígen. Els dies de la Setmana Santa de Tarragona es respira recolliment, contemplació, serenor, i aquella pau llunyana, que arriba de l'ahir portada pel vent de la tradició que els més vells van recollir dels seus avantpassats i que, generació rere generació, han anat entregant com a penyora d'amor, fe i Ciutat.
L'expressió més genuïna de la Setmana Santa sembla, al primer cop d'ull, que hagi de ser la Processó del Divendres Sant, i és cert que aquest esdeveniment impactant és una part molt visible de la celebració. Però més enllà dels milers de persones que participen en aquest acte, la Setmana Santa és un ambient, és un aire, són unes olors i un moment propici per al recolliment i l'enyor d'aquella Setmana Santa d'eterna evocació per a tot bon tarragoní.
J. Rovira, S. Ramón i A. Dasca. "Introducció a la Setmana Santa de Tarragona". 1994. B. Tarraconense, 9
